Comunitat Sikh d'Olot

Langar

    La comunitat Sikh d'Olot, a banda d'un refrigeri de te i pastes, ens ofereix participar en el Langar, com van fer en les diverses Trobades de Diàleg Interreligiós a Garriguella i Cadaqués i que ens van permetre reviure la inoblidable experiència dels langars del IV Parlament de les Religions del Món a Barcelona el 2004: emociona veure centenars persones menjant assegudes una al costat de l’altra, seguint una tradició aliena, de forma molt respectuosa, donant novament sentit al concepte àgape, com a menjar en comuna-unió entre persones que comparteixen quelcom en el camí de recerca espiritual.
    El sikhisme és una de les religions més joves fundada al Punjab pel primer Gurú Naanak (s. XV). D'un monoteisme estricte, aquest ensenyament és una síntesi del moviment bhakti hindú i del sufisme islàmic que nega l'autoritat dels Veda, aboleix el sacrifici, el sacerdoci i el sistema de castes. Sikh significa deixeble del Déu únic amb un missatge senzill de fraternitat universal basat en una vida de rectitud. L'ensenyament de les escriptures sagrades (el llibre Siri Guru Granth Sahib) és comunicada mitjançant els cants. Els cants amb acompanyament instrumental (ragis) són inspiradors de les escriptures sagrades per obrir el cor. Els himnes del Guru (banis) són recitats en companyia de la congregació espiritual (sangat) especialment al matí. En les festivitats, celebren una cerimònia que culmina amb el Langar: igualitari àpat comunitari vegetarià i gratuït. Per prendre-hi part només es demana un gest simbòlic ritual dels comensals: cobrir-se el cap i descalçar-se. La cerimònia es realitza a terra: en el marc religiós els homes i les dones sikhs mengen separadament per torns. La música instrumental i coral de caire religiós acompanya al Langar abans i després de l'àpat comunitari.
    Ha estat sempre la mateixa comunitat Sikh d'Olot la que s’autocompromès any rera altre de forma totalment desinteresada. Per a ells representa força més que la celebració d’un ritual propi. Per a ells significa una manera d’agrair l’acollida d’un país que ja és el seu, de reivindicar-se com a comunitat cultural i religiosa, de tarannà dialogant i treballador. Representa també donar a conèixer una religió i una cultura massa sovint confosa amb d’altres tradicions o, fins i tot, amb una secta. En definitiva, ells ho veuen com a una meravellosa ocasió per donar-se a conèixer, fer nous amics i compartir els seus valors més arrelats amb tots nosaltres.