Carles Duarte

Ponent de Paideia

    Carles Duarte Montserrat (Barcelona, 1959) és poeta i lingüista. La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües i ha merescut els premis Rosa Leveroni, Vila de Martorell i Crítica "Serra d'Or". És cavaller de les Arts i les Lletres de la República francesa. Com a lingüista ha treballat amb els professors Joan Coromines i Antoni M. Badia i Margarit i ha publicat llibres de lingüística històrica i de llenguatges d'especialitats. Fou secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya en l'últim govern presidit per Jordi Pujol (1999-2003). Ha estat vicepresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i president dels premis literaris Recvll de Blanes. Actualment és president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i dirigeix la Fundació Carulla.

    Ha publicat una trentena de llibres de poesia, entre els quals destaquen El Somni (La Magrana, 2000), El Silenci (La Magrana, 2001), El centre del temps (ed. 62, 2003), Tríptic hebreu (3i4, 2004), Els immortals (3i4, 2004) o Alba del vespre (3i4, 2013) —guardonat amb el Premi de la Crítica Catalana de poesia. La seva poesia ha estat antologada en els volums La tierra y el sueño. La terra i el somni. Antologia 1984-2000 (Sial, 2000) i S'acosta el mar. Poesia 1984-2009 (3i4, 2010). La seva poesia, en què es fan presents d'una manera constant el paisatge i les referències culturals del Mediterrani, té com a temes centrals la tendresa, el somni i l'oblit. També ha escrit narrativa, prosa memorialística, assaig i estudis literaris diversos i ha traduït, entre d'altres, la poeta francesa Hélène Dorion, i la portuguesa Eugénia de Vasconcellos.